Els enemics ja havien entrat, la guerra entre els dos regnes tot just acabava
de començar.
Paralitzada, vaig observar el meu voltant i
vaig tancar els ulls. Sabia que ell era allà, amb els enemics, lluitant per la
seva vida. Vaig córrer frenèticament buscant la seva mirada. I la vaig trobar,
però no com m’hauria agradat . Desesperada, em vaig tirar als seus braços i
vaig esclatar a plorar. Era mort. Per un instant vaig pensar en no deixar-lo
anar, en simplement abandonar. Però em tocava lluitar, era l’escollida, lluitaria
per ell. El vaig deixar anar mentre recollia l’espasa per endinsar-me cap a la
tortura, l’infern que m’esperava amb les portes obertes.
Ariadna Griera i Maria Marín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada